ENLLÀ

giro el cap i tot és buit. allà on n'hi havia no n'hi ha. no sé si hi ha res q ho omplirà, però de moment el forat que s'ha esdevingut al meu voltant no te llista d'espera.

deu ser el món

Com una llosa. I total no sé perquè. et lleves i veus q si, q sembla que et falti alguna cosa que, de fet, mai no has tingut. Un premi que et podria tocar si juguessis però no jugues, tu. Una experiència que podries sentir si hi anessis, però ni hi vas, tu. Una set que et podries treure si beguessis, però no beus, soca de tu. I despres et preguntes el perquè que no et surti tot dret. cony!! perquè vas de tort i no te n'adones!! Que no veus que ser bò no és bò? el malparidisme triomfa i tu allà com un estaquirot fent cosetes per tal que la resta de gent tingui un dia millor i passin de tu, i no hi pensis en que has pogut fer malament perquè a ningú li importa, només importen ells, no tu.
prova la prova. fes coses i espera agraïments, ja m'ho diras.

massa

tinc la sensació que en tinc massa. Massa per una sola persona potser, o segurament només massa per mi, per la meva incapacitat d'organització personal i per la meva manca de memòria, o potser no, o potser és literalment massa, tot i que quan veig el meu voltant observo qui en fa més i segueix. Jo en tinc massa. I no és que en tingui el pap plè ni res que s'hi assembli, és, senzillament, massa.
I tu pq no fas, i tu pq no pots, i tu pq, i tu, i tu, tu, tu, tu tutututututtut, i comunico. Ja no estic més per tu.

A CADASCÚ EL QUE LI TOCA

N'hi ha que en volen més, que no en tenen prou, i prou! el pas canviat, a contracorrent; tots als revés. Sóc un kamikaze. Trencaria la vida per repartir-la entre tots i guardar-ne una mica per després, com els postres. I a tu te'n donaria la resta, gaudeix-ne si ho vols i si no, pots morir en l'intent de soledat.
avui fins aquí