Z

Serem sempre sabedors seguint sense separar-nos, simplement sortejant sotracs. Si sabem ser senzills solament sentint sabors sometrem setges seculars. Simultàniament sinfònies sonaran. Soroll, silenci, sincrònics. Samplejarem simpaties situant sanefes sobre somnis sinuosos.
senyors, senyores...
s

DESGANA

I amb la gana que hi ha! Hi ha qui diu que es pot si es vol i jo dic no. No depèn de si es vol o no, sinó de qui vol, i, sobretot, de qui no vol. I amb tot, content, tu, sembla... Està clar que la pèrdua d'allò que mai no has tingut no pot provocar un dolor etern, és més, potser ni tant sols real, però aquesta ficció dolorosa pot arribar a amarguejar la dolçor de la companyia. I això no pot ser. Si només pensar ja costa, imagina pensar en coses...
Un dia parlarem de l'amort...

EMPELT

Esmorzar de diumenge amb el diari a punt. I esperar i esperar per gaudir de companyia que arribar impuntual però fidel. I cap amunt, cap a la ciutat de la plaga de les mosques a veure com es perd el néctar de la flora per tal de fer fruir el populatxu de la bellesa visual i plàstica i oir la constant barcelonina "que maco" i "Ohhhhh". I no n'hi havia per tant, n'hem viscut de millors. Iep!! i torna i curra, saps? i, macagunlaputa, empata! desafecció amb la vida i els plans a pendre pel sac i, de recop, un nou pla. Lladres i poetes sense feina i, tot i passar-ho bé, la sensació de nit perduda que vam arrossegar.
I ahir CREA. un si és no és.

INNAT

És de calaix que hi ha gent que neix amb instints innats. Saber que dir en el moment adequat, saber encandilar amb les paraules precises i moure les mans i el cul i les cames i els malucs i els peus i tota ella. Merda. Començo a estar fart de no tenir les habilitats innates per poder fer el que s'ha de fer quan s'ha de fer i deixar de guardar, com si fós un traster, més coses al meu mausoleu particular.
Pretenc oblidar l'obsessió que em tanca la boca al teu costat i mirar d'anar més enllà. Lluny de tu, a ser possible a prop teu.

FUTIMENT

No me'n sé avenir. Hi ha moments que milloren la vida i no per què t'hi juguis res, només pel simple fet que es genera una alegria col.letiva general que no hi ha manera de ser explicada verbalment. En aquells moments planyo sobremanera la gent no sap, pot, vol, entén, que el fet que estiguin sobrevalorats no enfosqueix el fet que sigui un sentiment, allò que remouen.
D'altra banda quin futiment d'emocions, quin futiment de nens i nenes neixeran d'aqui a nou mesos, i quin futiment de ganes d'abraçar i fer petons.

ALES...

sortir de casa amb la mala intenció de passar-ho bé. I ho hem aconseguit. Gualba espectant l'arribada de caminaires que s'entresquen per camins de poc ús. Pluja, sol, núvol, ells. Tot i intentar-ho no ens vam aconseguir perdre. 74.398Km! I boscos, i esglésies, i runes, i gent, i riure, i córrer, i riu, i cafè, i cames, i cames, i cames. Segurament si ho busquem hem aconseguit tenir una o dues cames més de les que teníem. I pizza, i dutxa, i esquerda, i (nenasses) soledat. Només dos dels agossarats. Però i què?
I comença l'embriaguesa de la diada de la comunidad de Madrit. I un quinto, i un quinto. I un quinto, i de fet fins a sis quintos a dues mitjanes... celebració i cubata i defalliment. Indigestió i mala nit i tot a la merda. Però i què?
Com que i què? N'hem d'estar orgullosos. Ha estat un cap de setmana memorable.
Un peto
us estimo (i esto es solo el principio)