SERÀ L'ATUR

La inactivitat comporta inactivitat. Deixant de banda coses de cine, ara portava un temps sense publicar i això es deu a que no tinc res a fer i en conseqüència no em passa massa res i per tant no em vénen idees innovadores per relatar. No crec que sigui una cosa només meva, o si, però la cosa és que sembla que la gent que esta parada cau en una apatia vital que li impedeix generar activitat. Amb tot trobo que, i m'agradaria que s'entengués, sempre trobes coses a fer. No em refereixo al tòpic, al "home sempre pots anar a verue expos al MACBA" o merdes d'aquestes, sinó a aquelles cosetes que "uff, ja les faré més endevant", doncs ja estem endevant. I ja n'hem fetes. Ara bé, ho canvio per un horari.

GLORIOSOS FILLS D'UN ALTRE PARE

La tarda fosca de la capital acull els neorurals que venim a fer usufructe de les seves instal.lacions. Que no donaria un cosmopolita (amb totes les connotacions negatives que aquesta paraula comporta) per poder gaudir de la V.O. al Vallès... i tot perquè? per poder gaudir d'ametralladores Thompson, bats de beisbol, ganivets de tramper i del parís dels 40... Hi ha qui fa les coses per tal de fer-te canviar la forma del teu pander, mentre que n'hi ha que les fan a fi de fer-te oblidar del teu darrera, el teu davant i fins i tot del teu entrecuix (si és que això és possible en algun moment). escenes glorioses, línies de diàleg desencaixants, i dues hores i mitja de goig i rialla, al loro! i sense mirar el rellotge!

I ARA?

D'una revolada se'n va tot. En un moment tot s'esfuma i em deixa amb tot el temps del món. Però el temps no serveix per res si no tens amb qui passar-lo, i tothom, gràcies als déus, té coses a fer.