TRAÏCIONS

Sincerament, no ho sé. Hi ha alguna cosa que ens transtorna la llengua. Estem avesats a bandejar allò que ens és propi pensant que el foranisme millora les nostres relacions socials. Ens trobem amb handicaps que impedeixen el feedback, potser per manca de feeling, amb el llenguatge i allò cool. Hi ha un munt de gent marxa de weekend a fer trecking i snorkeling.
I no, no estic en contra del neologismes, però entre poc massa, no? empowerment v.g.
Ens quedarem sense, ara, això si, amb la senyera al front.


ps: però com mola l'anglès mal usat, no? you go well, cherrier...
per cert... clown fa una ràbia de collons, no?

ENTRETEMPS

Que consti que vaig avisar. Vull parlar de la tardor, però, i que vagi per davant, no en ella mateixa si no de la relació gent/tardor. Començo a estar cansat de la falsa nostàlgia que envolta el present. No és veritat que ja no hi hagi tardor o primavera, no és veritat que quan érem petits feia més fred i no és veritat que abans tot fós més guay. Hi ha tardor. Si a mitjans de setembre estem vivint a 24ºC i a mitjans d'octubre estem a 18-20ºC, hi ha tardor. Em fa certa gràcia la gent que diu, si fa calor, que l'estiu no acaba i a la que fa una ventada i cauen uns 6ºC les temperatures que ja ha arribat l'hivern. Ara que ha canviat una mica la temperatura es comença a dir que si que fa fred i que si ja és Hivern... espereu a mitjans de gener que direu que estem a la Sibèria, MCD (me cagun déu, vol dir). La tardor i la primavera són èpoques d'impàs,d'entretemps, com les rebequetes, que precisament es duen en aquestes èpoques, perquè serà?
L'altre tema que em treu bastant de polleguera és "l'abans si qeu feia fred per tots sants" i una polla. El que passa és que abans ens abrigaven les mares i els pares i no pas nosaltres i semblàvem ninots de Michelin. De la mateixa manera, durant la postguerra tampoc crec qeu fés molt més fred que ara, el problema és que no tenien amb què abrigar-se, estava la penya més mal alimentada i per tant tenia més fred. No?

ÉLDELBAR HIJO DE ÉLDELGRA

Miserables clienteles, antigues companyies, agradables relacions, considerables calories, sensacions contradictòries. Feia dies que no fracassava estrepitosament un cap de setmana com ho va fer el passat, salvant, per uns més que per altres, la festa celebrada en honor al fruit sec de tardor, i no, no és la nou. Hi ha moments que sembla que res no acaba d'anar enlloc i no és que ho passis malament, sinó que no té raó de ser, gaudeixes el moment, per què el gaudeixes, però un cop fas balanç, veus que la cosa hauria d'haver naufragat abans de botar el vaixell.
I ara vull parlar de la tardor, però serà un altre post.