A CEL OBERT 1.2 (SOTACOBERT)

Engega l’any amb una il.lusió renovada, amb un ímpetu vigorós. Amb retard, això que no falti, perpetrat per l’anfitriona a fi de crear una espectació més i més angoixant. Avís a futurs esdevenimentòlegs, no deixeu d’estudiar la tècnica Maimir per generar expectatives ( o TMGE). En faré un breu resum, el primer pas és convocar la gent a una hora indeterminada per, a mesura que arriba el dia assenyalat, fer certa pressió telefònica a fi que la gent es presenti al lloc de la cita a l’hora que convé. El segon és esperar i esperar fins que la gent ja no recorda en motiu de què ha estat convocada i comença a crear sinèrgies artístiques amb les seves converses. El tercer pas, lògicament, és enganyar l’estómac, si penses amb la panxa no penses amb el cap. Per acabar, s’executa l’esdeveniment. Docns al tall. Les produccions MA-FO (de moment els únics avaladors del cicle A CEL OBERT) han creat per tots nosaltres, després de l’èxit de l’A CEL OBERT 1.1, l’A CEL OBERT 1.2 (SOTACOBERT), un indefugible concert de nadal amb un públic ple de cares conegudes. Ens van delectar amb una selecció de peces de jazz i música actual, rematant amb una clàssica nadala d’alta categoria. Uns moments d’afinament i comencem. La primera peca deixa el públic amb la boca oberta i arrenca un sincer i sonor aplaudiment. L’execució ha estat prou bona com per que els assistents no notessin les imperfeccions o, si més no, el públic té pocs coneixements muscicals i no se n’adona. El segon tema fa posar en tensió el respectable que, ens uns moments de suor freda, veu com la solista comet diversos errors que, no contenta amb esmenar-los, comença la tonda fins a tres vegades. Els aplaudiments són eixordadors. Un standar de jazz segueix la producció amb petites incursions a la improvització per part de Maimir. S’aixequen bravos del públic. Per acabar amb la ronda melòdica acometen una composició de Roger Mas, tinc gent al costat que quasi li cau la llàgrima. Finalment, la nadala, l’apoteosi, el súmmum, el clímax, els assistents cantant a cor. La culminació amb cava no va ser baladí. Des d’aquí volem agrair a produccions MA-FO l’esforç realitzat i volem aplaudir la pensada i avisem que sucumbirem a les següents invitacions. Us estimem per tot. NdA: notis que l’evolució dels A CEL OBERT canvia tal i com ho fa l’any. 2a NdA: aquest article és del tot sincer, la conya tb és sincera, és sincerament de conya.

SUPRIMIR

La inactivitat m'obliga. Després de temps sense la frescura digital que implica tenir un blog i tenir-lo viu, el primer dia de l'any, amb son, maldecap, bocassa i despentinat miraré de projectar aluna cosa positiva de cara a l'any que totjust comença, tot i que, ara per ara, no em passa res per la clepsa. Potser unes línies més endevant. El que puc dir com a resum de l'any anterior és que, fent balanç, em sembla que ha estat millor que pitjor. Recordo una festa d'aniversari sorpresa, ara, així de cop. Recordo trobar un curro molón. Recordo la mort de la meva àvia i el meu oncle i ho contraposo al neixament de la meva nova fillola i guanya. Recordo el Barça, el Poparb i la Festa Major. I ara el pensament positiu: Encaro l'any amb els ous per davant (podeu suprimir aquesta imatge de les vostres retines, si el vostre malmès, malintencionat i pervers cervell us ho permet)