FESTA

No ho entenc. M'agradaria que una ment preclara m'il.luminés. Recordo, de jove, que les fetes majors tenien un component cutre-panxanguero que les feia especials. Potser, de tant en tant, hi havia "l'acte gran" que era un concert on la gent mira l'actuació i balla cançons conegudes i altres que sonen i altres de noves, però la Festa, era una orquestra que tocava clàssics d'ara i de sempre, des de Mediterráneo a Tractor Amarillo. La gràcia d'aquests actes és que no et cal mirar l'escenari, que no has de veure els vestits de lluentons, no has d'aixecar el braç per aclamar l'èxit de la banda, no. Ja saps les cançons, et pots dedicar solament a fer el ganso. Si, ja ho sé, a un bolo també ho pots fer, però no és el mateix.
I que consti que a mi m'agraden els bolos.

ASSASSINAT

Mort, tortura; paraules de moda. El simple fet d'occir un ésser viu es pot considerar deplorable. Segurament. Si respira, és deplorable, si li veus els ulls, és deplorable, si penses que potser, amb aquella cara, el que esta fent és somriure (i una merda, dit sigui, de pas), és deplorable. Però, ai las, els animalons. Què no té un mosquit que tingui un lleó? Què fa de la formiga un animal matable mentre que un esquirol he de ser immortal? i no em vingueu amb les tonteries que un mosquit pica, perquè un lleó mata, que una formiga roba sucre perquè un esquirol roba rebosts. No, dolents, no. Mata la comoditat.