DE TRONADA

de tot. He tingut la sensació de la rialla a la meva façana cutània. Revoltant la cadira amb la sotacama entumida, babejant pel masclet, remenant allò que perd el nom al capdavall de l'esquena. Però, i què m'importa? si el no ser ningú només serveix de consol per qui no vol.

J i M

Avui per tu, no per tu, sinío per tu i tu.
Sense tu i tu i tu no seria jo i jo (si, sembla una etzaguieada mental, però té un fons). De fa temps que t'estimo a tu i a tu i no sé si us ho havia dit explícitament. No sé si cal, tampoc, però per si de cas ho deixo escrit.
I aquest post s'entén. no té una intenció amagada. Us estimo i prou.

Sempitern.

Vòmits de mel em vénen a la boca a fi de fer més dolç el mal tràngol de ser-hi i no clamar-ho a tort i a dret. Foragitar el foc que corrou els interiors seria senzill si la tramostera fos curulla, però sembla que la ràfega de trets dels darrers dies l'ha deixada foradada i l'aigua s'escola avall avall, dins el bàratre de sentiments. Tant de bo servís el dissolvent universal per fer córrer enjús tot allò que no m'atreveixo a fer, a dir, a tocar, a tu, mes, la paüra al refús obliga a la vida entre trinxeres emocionals. Segueixo reptant per assolir una estona de sol on restar quiet i deixar que m'escalfi la sang, que m'escalfi la boca i, per casualitat, manllevar un bes i llançar un esgarip amb força suficient com per aclarir els núvols que pesen sobre meu.