ENTRETEMPS

Que consti que vaig avisar. Vull parlar de la tardor, però, i que vagi per davant, no en ella mateixa si no de la relació gent/tardor. Començo a estar cansat de la falsa nostàlgia que envolta el present. No és veritat que ja no hi hagi tardor o primavera, no és veritat que quan érem petits feia més fred i no és veritat que abans tot fós més guay. Hi ha tardor. Si a mitjans de setembre estem vivint a 24ºC i a mitjans d'octubre estem a 18-20ºC, hi ha tardor. Em fa certa gràcia la gent que diu, si fa calor, que l'estiu no acaba i a la que fa una ventada i cauen uns 6ºC les temperatures que ja ha arribat l'hivern. Ara que ha canviat una mica la temperatura es comença a dir que si que fa fred i que si ja és Hivern... espereu a mitjans de gener que direu que estem a la Sibèria, MCD (me cagun déu, vol dir). La tardor i la primavera són èpoques d'impàs,d'entretemps, com les rebequetes, que precisament es duen en aquestes èpoques, perquè serà?
L'altre tema que em treu bastant de polleguera és "l'abans si qeu feia fred per tots sants" i una polla. El que passa és que abans ens abrigaven les mares i els pares i no pas nosaltres i semblàvem ninots de Michelin. De la mateixa manera, durant la postguerra tampoc crec qeu fés molt més fred que ara, el problema és que no tenien amb què abrigar-se, estava la penya més mal alimentada i per tant tenia més fred. No?

ÉLDELBAR HIJO DE ÉLDELGRA

Miserables clienteles, antigues companyies, agradables relacions, considerables calories, sensacions contradictòries. Feia dies que no fracassava estrepitosament un cap de setmana com ho va fer el passat, salvant, per uns més que per altres, la festa celebrada en honor al fruit sec de tardor, i no, no és la nou. Hi ha moments que sembla que res no acaba d'anar enlloc i no és que ho passis malament, sinó que no té raó de ser, gaudeixes el moment, per què el gaudeixes, però un cop fas balanç, veus que la cosa hauria d'haver naufragat abans de botar el vaixell.
I ara vull parlar de la tardor, però serà un altre post.

SERÀ L'ATUR

La inactivitat comporta inactivitat. Deixant de banda coses de cine, ara portava un temps sense publicar i això es deu a que no tinc res a fer i en conseqüència no em passa massa res i per tant no em vénen idees innovadores per relatar. No crec que sigui una cosa només meva, o si, però la cosa és que sembla que la gent que esta parada cau en una apatia vital que li impedeix generar activitat. Amb tot trobo que, i m'agradaria que s'entengués, sempre trobes coses a fer. No em refereixo al tòpic, al "home sempre pots anar a verue expos al MACBA" o merdes d'aquestes, sinó a aquelles cosetes que "uff, ja les faré més endevant", doncs ja estem endevant. I ja n'hem fetes. Ara bé, ho canvio per un horari.

GLORIOSOS FILLS D'UN ALTRE PARE

La tarda fosca de la capital acull els neorurals que venim a fer usufructe de les seves instal.lacions. Que no donaria un cosmopolita (amb totes les connotacions negatives que aquesta paraula comporta) per poder gaudir de la V.O. al Vallès... i tot perquè? per poder gaudir d'ametralladores Thompson, bats de beisbol, ganivets de tramper i del parís dels 40... Hi ha qui fa les coses per tal de fer-te canviar la forma del teu pander, mentre que n'hi ha que les fan a fi de fer-te oblidar del teu darrera, el teu davant i fins i tot del teu entrecuix (si és que això és possible en algun moment). escenes glorioses, línies de diàleg desencaixants, i dues hores i mitja de goig i rialla, al loro! i sense mirar el rellotge!

I ARA?

D'una revolada se'n va tot. En un moment tot s'esfuma i em deixa amb tot el temps del món. Però el temps no serveix per res si no tens amb qui passar-lo, i tothom, gràcies als déus, té coses a fer.

MAPA DE LOS RONQUIDOS DE TOKYO

Us heu fixat que tenim el cul arrodonit? He pensat que segurament, deixant de banda que el cercle és la figura perfecta i a raó d'això ens agrada mirar-los (els culs, no els cercles), és per tenir certa comoditat a l'hora de seure. Descobreixo, astorat, sortint del cinema que hi ha gent que creu que la seva forma ideal és el cuadrat, el rectangle, el trapezi o vés a saber quina altra forma amb vértex. No vull parlar del nivell de suporiferació del film perquè trobo que seria redundar en la idiosincràcia de la pròpia directora. El ritme trepidant dels esdeveniments, l'argument, amb aquella originalitat, el magnífic doblatje de l'actor català, l'apassionant dinamisme dels diàlegs i la idoneitat de totes i cadascuna de les escenes, fan d'aquesta obra un objecte d'obligat coneixement. Espero que entengueu el que vull dir. Si no em vaig aburrir més mirant la peli és perquè vaig poder-ne fer broma mentre m'adormia...

SENSE INTERRUPCIONS

Amb mal de cap no es pot escriure. Serà la son. Serà l'alcohol. Serà que tinc ganes. Serà que al cap hi tinc coses que no sé, o potser... o potser serà que hi ha gent que, gràcies als déus, té tot el temps del món i no pensa que els demés en tenim menys i no té en compte que a vegades per dir-ho tot només cal una paraula. Que saber si la pujada és molt dura o si la fulla del quart arbre començant el camí té un color diferent a la resta de les de la seva mateixa copa potser, potser, no cal. Jo, personalment, en tinc prou en saber que tot va bé, que la vida et somriu, que la teva amiga n'és molt, d'amiga. De fet ho prefereixo, prefereixo saber de tu que no pas que fas. Si, sé que estàs content, però no sé perquè. Perquè has vist el que necessitaves, perquè has trobat el que buscaves? Ens hauries de parlar de tu.