Published with Blogger-droid v1.6.7
diumenge, 10 d’abril del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
CULPA
Una pilota de ping pong rodola escales avall des del setè sense ascensor. És la tercera vegada, avui, ja, i no hi ha més collons que baixar a buscar-la, si no la partida no s'acaba i el Campionat Mundial de Pingpong de l'Escala A de can Giró (CMPEACG) quedarà desert i en Rycart Treptet no vol deixar les coses a mitges, encara menys quan el marcador reflecteix un 18-15 al seu favor, cosa inèdita fins el moment.
La probabilitat que la senyora Simplícia entrés en aquell moment per la porta de l'escala era baixa, però no nul.la; trepitjar la pilota i relliscar va ser tot u.
Sabem per experiència de la capacitat de lliscament d'aquest tipus de pilotes, alhora, coneixem la disminució del camp de visió de les persones d'edat avançada. Els dos fets units en la fatalitat d'un instant van donar com a resultat el maluc a Cardona i el fèmur a Sitges.
Un brunzit ascendent va eixordant el barri a mida que s'acosta i s'intensifica l'àmbar intermitent que tenyeix els carrers. Una parella de treballadors de la sanitat surt rabent del vehicle i encara l'escala amb decisió. Llitera, corretges, via, immobilitzador cervical i de tornada a l'hospital.
El Rycart no sap com sentir-se, es debat entre la culpa i la decepció; no guanyar el CMPEACG és un fet que el pot marcar per la resta de la seva existència al barri, per altra banda el seu error en el 18-14 per passar a 18-15 és el que ha provocat la situació de senyora Simplíca.
La probabilitat que la senyora Simplícia entrés en aquell moment per la porta de l'escala era baixa, però no nul.la; trepitjar la pilota i relliscar va ser tot u.
Sabem per experiència de la capacitat de lliscament d'aquest tipus de pilotes, alhora, coneixem la disminució del camp de visió de les persones d'edat avançada. Els dos fets units en la fatalitat d'un instant van donar com a resultat el maluc a Cardona i el fèmur a Sitges.
Un brunzit ascendent va eixordant el barri a mida que s'acosta i s'intensifica l'àmbar intermitent que tenyeix els carrers. Una parella de treballadors de la sanitat surt rabent del vehicle i encara l'escala amb decisió. Llitera, corretges, via, immobilitzador cervical i de tornada a l'hospital.
El Rycart no sap com sentir-se, es debat entre la culpa i la decepció; no guanyar el CMPEACG és un fet que el pot marcar per la resta de la seva existència al barri, per altra banda el seu error en el 18-14 per passar a 18-15 és el que ha provocat la situació de senyora Simplíca.
dijous, 3 de març del 2011
REFLEXIU
Hi ha vegades que les coses pgassen, d'altres vegades les coses ens passen. Aquesta distinció és bàsica per entendre la llengua, no l'òrgan sinó l'eina comunicativa. No m'allargaré massa, però si diré que les persones no ES moren, simplement, moren.
Per no parlar dels pronoms febles
Per no parlar dels pronoms febles
Published with Blogger-droid v1.6.7
dijous, 20 de gener del 2011
SOBRE
L'home que passeja tranquil·lament el gos, anant a buscar el pa, comprant el diari, portant mig kilo de tomàquet a casa sa mare que s'ha trencat el maluc en una caiguda tonta intentant baixar una olla gran per fer caldo, pensa que un dia com aquest és poc espatllable.
Fa el seu camí habitual, surt, gira a la dreta, tot recte fins el pipican, tomba a l'esquerra, entra al forn, una de mig i un llonguet, gràcies Sònia, trenca a la dreta, el periódico, com sempre, i altre cop a l'esquerra, Pep! posa'm mig kilo de tomàquet de Montserrat que ma mare s'ha trencat el maluc. La conversa s'allarga el que és normal, l'explicació habitual de l'accident i fora, tampoc no són amics. S'atura a fer un cafè amb llet i una ensaïmada. En un temps en que tothom menja o bé croissants o bé dònuts, és curiós veure algú menjant una ensaïmada, encara, amb el sucre glas caient per les comissures i embrutant la camisa llustrosa. Surt del bar i s'encamina cap a casa la mare, el trajecte també és l'habitual, sortir, esquerra, recte, girar, passar sota el pont, mirar amunt per veure si cau algú, que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
Fa el seu camí habitual, surt, gira a la dreta, tot recte fins el pipican, tomba a l'esquerra, entra al forn, una de mig i un llonguet, gràcies Sònia, trenca a la dreta, el periódico, com sempre, i altre cop a l'esquerra, Pep! posa'm mig kilo de tomàquet de Montserrat que ma mare s'ha trencat el maluc. La conversa s'allarga el que és normal, l'explicació habitual de l'accident i fora, tampoc no són amics. S'atura a fer un cafè amb llet i una ensaïmada. En un temps en que tothom menja o bé croissants o bé dònuts, és curiós veure algú menjant una ensaïmada, encara, amb el sucre glas caient per les comissures i embrutant la camisa llustrosa. Surt del bar i s'encamina cap a casa la mare, el trajecte també és l'habitual, sortir, esquerra, recte, girar, passar sota el pont, mirar amunt per veure si cau algú, que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
dilluns, 17 de gener del 2011
CAU
Ell, que sap que mor avui, es lleva, es dutxa, es vesteix i marxa. Camina tranquil·lament, creua el carrer, compra el diari. Se sent bé de si mateix. No es preocupa del futur de la seva família, té una assegurança; Sexar pollets l'ha fet ser un bon observador. Una oferta que passava desapercebuda pel gran consumidor, però que ell, avesat a llegir lletres petites i parar atenció a les insignificàncies ho va veure de seguida. Va ser entrar per la porta de la companyia i tot foren reverències i agraïments. Li van intentar entaforar un paper comú, però ell es va entossudir en una assegurança concreta.
Ara arriba a lloc. Ja està, ja hi és. Puja i cau. El suïcidi es va consumint. El terra s'apropa, tot va bé! Tot? no! que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
Ara arriba a lloc. Ja està, ja hi és. Puja i cau. El suïcidi es va consumint. El terra s'apropa, tot va bé! Tot? no! que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
dissabte, 1 de gener del 2011
MIRA!
Escolta, imbécil, si vas al cine i vols xerrar amb la teva parella em sembla perfecte, però fes-ho de tal manera que jo no senti la merda de parides que li dius ja que ni m'importen ni, crec, són interessants. Si us faig callar una vegada i no ho feu i aguanto pacientment una altra mitja hora escoltant els vostres comentaris estúpids i us torno a fer callar, com tens els sants collons de dir-me que t'estic inflant els ous? jo? a tu? fill de la gran puta! i a sobre pretens que em disculpi amb la cridanera de la teva xicota? "si a sobre estic afònica" té els sants collons de dir! sóc jo el que ha d'aprendre a anar al cine amb més gent? potser, però tu has d'aprendre a respectar el meu silenci. Mira, t'ho dic fàcil, ets subnormal. I no em refereixo a deficient mental, em refereixo a l'estàndar de normalitat, tu ets per sota.
Ah! i ja no dic res de passar-se tossint tota la puta peli. Si tens tos no vinguis a putejar la peli dels demés.
Ah! i ja no dic res de passar-se tossint tota la puta peli. Si tens tos no vinguis a putejar la peli dels demés.
divendres, 3 de desembre del 2010
RETORN
No havia sortit de la capital del món que ha hi volia tornar. El periple de tornada (una hora de tren i metro) va ser molt més portable que el d'anada (passejada pels barris amb prejudicis aplicats). Sembla que això dels prejudicis és una cosa comuna entre els humans i no sé si m'agrada o no, ara, però, no entraré en el debat.
Volar durant 10 hores sense poder dormir és una cosa que es pot suportar, però, òstia, que et passin "come, reza, ama", "get low" i "Four Christmases", no només et puteja el son sinó uqe a més et dona pel cul la vista.
Volar durant 10 hores sense poder dormir és una cosa que es pot suportar, però, òstia, que et passin "come, reza, ama", "get low" i "Four Christmases", no només et puteja el son sinó uqe a més et dona pel cul la vista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)