dijous, 1 de setembre del 2011

RECERCA

Una perla líquida davalla fins la punta de la tarota, un tènue tel salat emmascara la vista, el pas es va fent lent, la cadència de la passa s'allarga fins que sembla que entre una i altra passin segons eterns. El tel es desdibuixa i torna la nitidesa de les ulleres brutes, l'ombra, la redemptora de l'agost, fa acte de presència al teu pas i deslliura els teus ofecs de la pressió humida de la suor. Era estiu.

dilluns, 18 de juliol del 2011

MANDRISME

Fa una eternitat que no tinc res a dir, bé, de fet, que tinc mandrisme de fer posts. Tenir coses a dir o no acostuma a ser poc imporant, cal dir-les. Perquè, et podries arribar a preguntar; senzillament perquè no ets tu qui ha de valorar si el que dius és important o no, sinó el teu lector, esporàdic o assidu, qui té el poder de valorar la teva petita incursió al món de la microliteratura. O de la merda escrita.

dissabte, 14 de maig del 2011

SE MEN FOT

Semblarà una prosa poètica
però ho penso fer en vers,
i així fa de més bon dir.
Qui declama, recita o diu
ha de ser fort d'esperit
i a vegades, com la perdiu,
cal amagar l'escrit.

Un matí vaig sentir
(escoltar seria massa)
que la lefa tenia, segons l'Estefania,
un gust distint segons la ingesta matutina.
I jo em vaig entossudir en esbrinar si mentia
però no trobo voluntària per tastar-me l'autoestima.
(o bé podria ser un barbut, qui fes l'esforç
de tastar el gust del meu cos)

Amb tot, la idea és bona;
però vull saber si la ingesta immediata
canvia el gust de l'espermada
o bé ho fa al cap d'una estona.
S

diumenge, 8 de maig del 2011

DETALLS

Hi ha qui diu que es pot passar pels llocs sense parar atenció, quee sempre hi ha algú que es fixa en el seu voltant per tu. Per mi els detalls són l'essència del passar. Saber si aquell portava les sabates de color blau, les orelles forarades, el moviment d'un braç anticipant l'ensurt, l'incís de la comissura iniciant la ganyonta que no acaba de.ser. Els detalls són una base de la ironia.
Published with Blogger-droid v1.6.7

diumenge, 10 d’abril del 2011

?

Published with Blogger-droid v1.6.7

diumenge, 6 de març del 2011

CULPA

Una pilota de ping pong rodola escales avall des del setè sense ascensor. És la tercera vegada, avui, ja, i no hi ha més collons que baixar a buscar-la, si no la partida no s'acaba i el Campionat Mundial de Pingpong de l'Escala A de can Giró (CMPEACG) quedarà desert i en Rycart Treptet no vol deixar les coses a mitges, encara menys quan el marcador reflecteix un 18-15 al seu favor, cosa inèdita fins el moment.
La probabilitat que la senyora Simplícia entrés en aquell moment per la porta de l'escala era baixa, però no nul.la; trepitjar la pilota i relliscar va ser tot u.
Sabem per experiència de la capacitat de lliscament d'aquest tipus de pilotes, alhora, coneixem la disminució del camp de visió de les persones d'edat avançada. Els dos fets units en la fatalitat d'un instant van donar com a resultat el maluc a Cardona i el fèmur a Sitges.
Un brunzit ascendent va eixordant el barri a mida que s'acosta i s'intensifica l'àmbar intermitent que tenyeix els carrers. Una parella de treballadors de la sanitat surt rabent del vehicle i encara l'escala amb decisió. Llitera, corretges, via, immobilitzador cervical i de tornada a l'hospital.
El Rycart no sap com sentir-se, es debat entre la culpa i la decepció; no guanyar el CMPEACG és un fet que el pot marcar per la resta de la seva existència al barri, per altra banda el seu error en el 18-14 per passar a 18-15 és el que ha provocat la situació de senyora Simplíca.

dijous, 3 de març del 2011

REFLEXIU

Hi ha vegades que les coses pgassen, d'altres vegades les coses ens passen. Aquesta distinció és bàsica per entendre la llengua, no l'òrgan sinó l'eina comunicativa. No m'allargaré massa, però si diré que les persones no ES moren, simplement, moren.
Per no parlar dels pronoms febles
Published with Blogger-droid v1.6.7