Semblarà una prosa poètica
però ho penso fer en vers,
i així fa de més bon dir.
Qui declama, recita o diu
ha de ser fort d'esperit
i a vegades, com la perdiu,
cal amagar l'escrit.
Un matí vaig sentir
(escoltar seria massa)
que la lefa tenia, segons l'Estefania,
un gust distint segons la ingesta matutina.
I jo em vaig entossudir en esbrinar si mentia
però no trobo voluntària per tastar-me l'autoestima.
(o bé podria ser un barbut, qui fes l'esforç
de tastar el gust del meu cos)
Amb tot, la idea és bona;
però vull saber si la ingesta immediata
canvia el gust de l'espermada
o bé ho fa al cap d'una estona.
S
dissabte, 14 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
DETALLS
Hi ha qui diu que es pot passar pels llocs sense parar atenció, quee sempre hi ha algú que es fixa en el seu voltant per tu. Per mi els detalls són l'essència del passar. Saber si aquell portava les sabates de color blau, les orelles forarades, el moviment d'un braç anticipant l'ensurt, l'incís de la comissura iniciant la ganyonta que no acaba de.ser. Els detalls són una base de la ironia.
Published with Blogger-droid v1.6.7
diumenge, 10 d’abril del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
CULPA
Una pilota de ping pong rodola escales avall des del setè sense ascensor. És la tercera vegada, avui, ja, i no hi ha més collons que baixar a buscar-la, si no la partida no s'acaba i el Campionat Mundial de Pingpong de l'Escala A de can Giró (CMPEACG) quedarà desert i en Rycart Treptet no vol deixar les coses a mitges, encara menys quan el marcador reflecteix un 18-15 al seu favor, cosa inèdita fins el moment.
La probabilitat que la senyora Simplícia entrés en aquell moment per la porta de l'escala era baixa, però no nul.la; trepitjar la pilota i relliscar va ser tot u.
Sabem per experiència de la capacitat de lliscament d'aquest tipus de pilotes, alhora, coneixem la disminució del camp de visió de les persones d'edat avançada. Els dos fets units en la fatalitat d'un instant van donar com a resultat el maluc a Cardona i el fèmur a Sitges.
Un brunzit ascendent va eixordant el barri a mida que s'acosta i s'intensifica l'àmbar intermitent que tenyeix els carrers. Una parella de treballadors de la sanitat surt rabent del vehicle i encara l'escala amb decisió. Llitera, corretges, via, immobilitzador cervical i de tornada a l'hospital.
El Rycart no sap com sentir-se, es debat entre la culpa i la decepció; no guanyar el CMPEACG és un fet que el pot marcar per la resta de la seva existència al barri, per altra banda el seu error en el 18-14 per passar a 18-15 és el que ha provocat la situació de senyora Simplíca.
La probabilitat que la senyora Simplícia entrés en aquell moment per la porta de l'escala era baixa, però no nul.la; trepitjar la pilota i relliscar va ser tot u.
Sabem per experiència de la capacitat de lliscament d'aquest tipus de pilotes, alhora, coneixem la disminució del camp de visió de les persones d'edat avançada. Els dos fets units en la fatalitat d'un instant van donar com a resultat el maluc a Cardona i el fèmur a Sitges.
Un brunzit ascendent va eixordant el barri a mida que s'acosta i s'intensifica l'àmbar intermitent que tenyeix els carrers. Una parella de treballadors de la sanitat surt rabent del vehicle i encara l'escala amb decisió. Llitera, corretges, via, immobilitzador cervical i de tornada a l'hospital.
El Rycart no sap com sentir-se, es debat entre la culpa i la decepció; no guanyar el CMPEACG és un fet que el pot marcar per la resta de la seva existència al barri, per altra banda el seu error en el 18-14 per passar a 18-15 és el que ha provocat la situació de senyora Simplíca.
dijous, 3 de març del 2011
REFLEXIU
Hi ha vegades que les coses pgassen, d'altres vegades les coses ens passen. Aquesta distinció és bàsica per entendre la llengua, no l'òrgan sinó l'eina comunicativa. No m'allargaré massa, però si diré que les persones no ES moren, simplement, moren.
Per no parlar dels pronoms febles
Per no parlar dels pronoms febles
Published with Blogger-droid v1.6.7
dijous, 20 de gener del 2011
SOBRE
L'home que passeja tranquil·lament el gos, anant a buscar el pa, comprant el diari, portant mig kilo de tomàquet a casa sa mare que s'ha trencat el maluc en una caiguda tonta intentant baixar una olla gran per fer caldo, pensa que un dia com aquest és poc espatllable.
Fa el seu camí habitual, surt, gira a la dreta, tot recte fins el pipican, tomba a l'esquerra, entra al forn, una de mig i un llonguet, gràcies Sònia, trenca a la dreta, el periódico, com sempre, i altre cop a l'esquerra, Pep! posa'm mig kilo de tomàquet de Montserrat que ma mare s'ha trencat el maluc. La conversa s'allarga el que és normal, l'explicació habitual de l'accident i fora, tampoc no són amics. S'atura a fer un cafè amb llet i una ensaïmada. En un temps en que tothom menja o bé croissants o bé dònuts, és curiós veure algú menjant una ensaïmada, encara, amb el sucre glas caient per les comissures i embrutant la camisa llustrosa. Surt del bar i s'encamina cap a casa la mare, el trajecte també és l'habitual, sortir, esquerra, recte, girar, passar sota el pont, mirar amunt per veure si cau algú, que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
Fa el seu camí habitual, surt, gira a la dreta, tot recte fins el pipican, tomba a l'esquerra, entra al forn, una de mig i un llonguet, gràcies Sònia, trenca a la dreta, el periódico, com sempre, i altre cop a l'esquerra, Pep! posa'm mig kilo de tomàquet de Montserrat que ma mare s'ha trencat el maluc. La conversa s'allarga el que és normal, l'explicació habitual de l'accident i fora, tampoc no són amics. S'atura a fer un cafè amb llet i una ensaïmada. En un temps en que tothom menja o bé croissants o bé dònuts, és curiós veure algú menjant una ensaïmada, encara, amb el sucre glas caient per les comissures i embrutant la camisa llustrosa. Surt del bar i s'encamina cap a casa la mare, el trajecte també és l'habitual, sortir, esquerra, recte, girar, passar sota el pont, mirar amunt per veure si cau algú, que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
dilluns, 17 de gener del 2011
CAU
Ell, que sap que mor avui, es lleva, es dutxa, es vesteix i marxa. Camina tranquil·lament, creua el carrer, compra el diari. Se sent bé de si mateix. No es preocupa del futur de la seva família, té una assegurança; Sexar pollets l'ha fet ser un bon observador. Una oferta que passava desapercebuda pel gran consumidor, però que ell, avesat a llegir lletres petites i parar atenció a les insignificàncies ho va veure de seguida. Va ser entrar per la porta de la companyia i tot foren reverències i agraïments. Li van intentar entaforar un paper comú, però ell es va entossudir en una assegurança concreta.
Ara arriba a lloc. Ja està, ja hi és. Puja i cau. El suïcidi es va consumint. El terra s'apropa, tot va bé! Tot? no! que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
Ara arriba a lloc. Ja està, ja hi és. Puja i cau. El suïcidi es va consumint. El terra s'apropa, tot va bé! Tot? no! que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)