I és d'enveja que ho dic... una colega va dir: "a sobre que us aneu a pegar la vida padre a les vacances encara us fem els regals nosaltres" i jo afegeixo, i quedem tristos tots... doncs som idiotes.
Els que marxen van a fer el viatge de la seva vida (de moment, per tant, contents, i els que ens quedem, si en som amics, hauríem de ser els més feliços per tal com fer feliç fa feliç... o sigui que demà no vull veure ni una llàgrima. Seran tres mesos ens que els uns estarem pensant "que cabrons" i els altres estaran pensant "u bé que su deuen estar passant".
i no és macu això?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada