No us podeu imaginar el que costa començar a escriure i, d'altra banda, lo senzill que resulta un cop fet el primer tros. És senzill dir el que es vol, el que costa, sempre, és el primer pas. Ets en la penombra de la música i veus una petita fissura per on es divisa la llum que et pot salvar la nit. El soroll, la foscor i l'alcohol et protegeixen de la manca d'afinitat amb la bellesa de l'objectiu, tens una cuïrassa que repel la lletjor (hi ha una dita que ho resumeix i que suposo que pot usar de la mateixa manera en els dos sexes, tot i que jo no he estat mai dona però he llegit molt sobre el tema, que diu: no hay mujeres feas, sinó copas de menos.) L'acostament implica, en un moment o altre, i com deia al principi, un començament. Has d'entaular una conversa per tal de poder realitzar el fet de la nit. Si ets capaç d'arribar i lligar mes de tres paraules amb sentit i si, a més, la part contrària (contrària en tant que no ets tu sinó l'altra, no contrària en tant que està en contra teva, la qual cosa significaria que ja no cal perdre el temps en intentar-ho) està receptiva tens, segurament, molts punts guanyats. Potser et fas il·lusions i tot.
De cop... riu. I et fas enrere, hi ha riures que maten, si més no, possibilitats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
em diu l'experiència que els riures que provoques, estimat, no són pas dels que fan fer-se enrere. fes que segueixin creant vincles molts anys més, que a més d'un ens has solucionat dies molt grisos. ets molt maco, Sergi, i molt divertit, i et trobo a faltar.
ResponEliminaun petonàs! :)