de pacái

el fet és que havia de fer un post d'aquells enrebassats que només entendria certa gent per tal com vam fer el viatge junts aquest estiu. Després, pensant, no massa que acabem de posar-nos-hi i ens podríem fer mal, he decidti que faria un post amb les frases mítiques de l'esmentat viatge i després, si tot va bé, un relat incorporant-les.
per tant:
Fase 1:
"ens han robat el gos!" (Maria, no tenim gos)
"pasajera Vivianne Fàbregas, pasajera Vivianne Fàbregas, hay un problema con su equipaje" (una bombona de gas, ni més ni menys)
"É una shica con el hocico mu tieso" (va dir la yaya referint-se a la seva filla...)
"A que no zabe a quien mencotrau? a la hijaputa la marqueza, la italiana, allí con la nariz azín, pazeando ló perro" (el hermanísimo)
"En ezte pueblo eztan tós mu ardíos" (la filosofia de postguerra)
"hi ha molta diferencia entre el sol i la sombra, no?" (digué l'albert en un atac de sinceritat...)
"posaré una botiga de pintura blanca i em faré ric" (tot mirant los pueblos blancos)
"aquí fa més calor, però és més suportable, perquè és més seca, allà fa xafogor i és insoportable" (aquesta frase no té puta gràcia, i de fet té més raó que un sant, ara bé amb un cop a la setmana, sentir-la, crec que és suficient, maria)
"vull fer-me un piercieng, ja!" (ok vivi, et vam sentir a la primera!)
"lo más malo de esta vida és la familia" (quanta razón, yaya, si no pregunten a los Corleone)
"jo, per mi, escriure és dibuixar" (si claro Albert, i per mi un cotxe és un gos, no te jode!)
"aquí, o son disminuidos o trabajan alquilando coches!!" (gran aportació al món de la ciència mèdica, els llogadors de cotxes de la provincia de càdiz)
"molt bé maria, estas aprenent a fer servir les teves "llaves de mujer" (llaves? pa abrir lo qualo? armas nena armas!!)
"em fas un fi?" (?????? viiiivi!!)
"és cansat aprendre a parlar" ( maria, 20 anys)
"la mare que em va parir! aaai, encara no he trucat la mare" (que em va parir! aaai, encara no he trucat la mare, que em va parir!.... sine die)
"no dan un zapato al agua" (claro, los pobres pescadores no tienen por que sacar-los con sus canyas...)
"A VER SI GRITAS TANTO CON MI POLLA EN TU BOCA" (olé albert por tus cojones i tu estrategia, allunyanr-se de la tenda pq no ens reconeguessin)
"em sobta que la gent no vagi amb les tetes a l'aire" (vivi, a tots ens agradaria molt més la platja si això anés així...)


i de moment això és tot..
pa más anectdotas... los monologos del buenafuente...
s

EDUCACIÓ

Hi ha moments en aquesta vida
que faria falta SIDA
per acabar amb tanta ignorància
i tanta manca d'elegància
de persones que no saben
ni lligar quatre paraules
o posar punt i final
al seu nul procés mental.

I NO SÉ PERQUÈ...

Porto dies sense el que cal per poder transportar a la xarxa allò que em passa pel cap. He vist coses que podrien esdevenir carn de blog. He viscut moments de mésenllànisme que, potser, tindrien un lloc d'honor en aquest forat de la xarxa (com volent dir...). Però no. És possible que algú arribi a preguntar-se el perquè. No ho feu, teniu possibilitats de trobar respostes. I això sempre suposa un problema. Hi ha qui creu que trobar respostes soluciona les preguntes mes no veu que una solució sempre aboca a un altre problema. Som com som i mai no estem contents amb el que tenim. Segurament l'ésser humà ha evolucionat per dues característiques bàsiques de la seva existència, a saber: la mandra i el rondirairisme (hi ha gent culta que li diu inconformitat, vès). La mandra, trobo, és òbvia. Que em fa mandra ajupir-me per fregar el terra... el pal de fregona (per cert l'invent espanyol més conegut al món, així van... nosaltres el submarinu i ells el pal de fregar...), que em fa pal aixecar-me a canviar el canal de la tele... pos ala, el mandu a distància (tothom sap que es diu comandament, però que jo sàpiga es diu mandu, de sempre), que com pot ser que el mamut pesi tant que no es pugui arrossegar... vinga nanus inventem la roda!! i així.
Pel que fa al rondinairisme sembla més complicat però al cap i a la fi vé a ser el mateix. Ho resumiré en una frase. Si ho tinguéssim tot, ens queixaríem de no poder-nos queixar.
i em sembla que ja està

ALA, A CASCARLA!!

I és d'enveja que ho dic... una colega va dir: "a sobre que us aneu a pegar la vida padre a les vacances encara us fem els regals nosaltres" i jo afegeixo, i quedem tristos tots... doncs som idiotes.
Els que marxen van a fer el viatge de la seva vida (de moment, per tant, contents, i els que ens quedem, si en som amics, hauríem de ser els més feliços per tal com fer feliç fa feliç... o sigui que demà no vull veure ni una llàgrima. Seran tres mesos ens que els uns estarem pensant "que cabrons" i els altres estaran pensant "u bé que su deuen estar passant".
i no és macu això?

tu no i tu si...

Tu si perquè parles en vernàcula, però tu no que no em ve de gust sentir el parlar de fora. Tu si perquè defenses els meus colors, tu no que en defenses uns que no comparteixo. Tu si perquè estas integrat, tu no que encara menges torrijas. Tu si perquè vens de fora però tu no perquè vens del costat. Tu si i tu no, tu si perquè t'estimo i tu no perquè t'odio... i odiar és pitjor que la negació de la llibertat d'expressió, és negar la llibertat de pensament, i això és un feixisme.
i no ho dic per tu.

TANTA ROBA PER RENTAR I TANT POC SABÓ I TANT NETA QUE LA VOLEN

No tinc res a veure
amb aquelles persones
que passen per bones
però només volen
les coses que molen
sense tenir en compte
que l'amic importa.

Ja no vull més penes,
nefastes, sinceres;
vull sentir el somriure,
les ganes de viure
sortint dels teus llavis
no ens cal el cannabis.
Em puja la mosca
darrera l'orella,
quan em roba, la fosca,
la fruita vermella
que guardes segura
fins la sepultura
o només pels altres,
mai no hi ha un nosaltres,
i a més sense falta
et mostres tant alta
que tansols t'hi arriba
qui passa la criba,
i jo me n'alegro
ja que semblo mig lerdo
si perdo el cul
seguint com un mul
que l'amo maltracta
però que m'afarta
i em deixa dormir
i no recordo l'ahir
en que rebia les cleques
i les carícies més queques.

I poso un cartell
davant el cervell
"abocador clausurat"
i dic amb desgrat:
"les olles al gat".

...

Un rumor s'escola com l'aigua de pluja vers el clavegueram, imparable, indomable. La profunditat en la que cau esdevé infinita i recuperar la veritat resulta tant difícil com remuntar l'aigua escolada. Un va dir un dia que els rumors són com un càncer en estat avançat, pots intentar fer-hi quimioteràpia, però només un baix percentatge se salva... D'altra banda hi ha rumors que molen, sobretot si no n'ets la víctima