CAPÍTOL SEGON

De l'altra banda de la ciutat arribaven els ferums de les barraques i els seus habitants. Des del principi de l'èxode s'havien anat acumulant casetes, barraques i barracons a les barriades més externes. Si ho miraves de certa altura, semblava que les haguéssin deixat caure des del cel i s'haguéssin malposat soletes. Sempre que girava el vent de mitjorn patíem les fortors de la manca de clavegueram.
"Tanca la finestra, cony!", el seu posat va canviar de sobte. L'alegria que semblava tenir quan va entrar va desaparèixer de recop. "Mira, t'he dit que necessito un favor i he obert la finestra per tal que et fessis a la idea de la magnitud del problema", la meva fesomia reflectia, més o menys, la mateixa estupefacció que deu mostra la del lector arribats a aquest punt. "Suposo que el problema es pot solucionar amb una bona comanda de màscares antigàs, no?" "imècil" (tenia raó, la broma no feia tanta gràcia amb sò com havia tingut en el silenci del meu cap...)

CAPÍTOL PRIMER

Entrar per la porta amb aquella gràcia no era propi d'ella. El seu rostre, de comú, abatut, tenia aquell dia una tonalitat diferent, una llum pròpia. Una brillantor nova sorgia de fons de les seves ninetes, un mig somriure s'escapava per la comissura dels llavis i una alegria espontània apareixia en els seus pòmuls de per si alts i rodons. Des de darrera la meva taula se la veia espectacular, que diuen els manel, i això em preocupava. El seu posat era de sempre taciturn i malcarat i aquell dia tot era diferent. "M'has d'ajudar," em va dir "necessito un favor." Tot el que vaig fer jo va ser assentir i mirar. Esperar ha estat una cosa que se'm dóna bé. Ella no sabia com començar però se la veia ansiosa.

PEATGE

Pagar, sembla que ens facin pagar. Ja ho sabia d'abans però trobo que cada vegada és pitjor. Mirar d'anar a qualsevol lloc que no sigui una població molt propera deu estar penalitzat per llei, deu tenir peatge. Corre una sensació de si no es fa aqui no cal que ho sàpiga que a vegades mata. Mata l'energia, mata les ganes, mata la iniciativa, i això, ens tanca les portes a la realitat i alimenta l'endogàmia.

RESUM

L'alegria de primera hora es va difuminant amb el pas de les hores. A mida que avança el dia, les mostres d'amor i les escenes romàntiques poblen els carrers del poble on visc, mentre em passa per davant, de nou, una jornada solitària. Durant molts anys, viure sant jordi com una festa, m'ha omplert suficientment com per continuar esperant un sant jordi millor. D'un temps ençà, però, no sembla que la cosa tingui un efecte positiu en la meva persona, ans al contrari, trobo a faltar un qui de debò. Però el fet tampoc no va més enllà, és a dir, la depressió que se suposa que desprenen aquestes paraules no té, en realitat, una base, segurament només em cal canviar de vida.

ENRERE

No us podeu imaginar el que costa començar a escriure i, d'altra banda, lo senzill que resulta un cop fet el primer tros. És senzill dir el que es vol, el que costa, sempre, és el primer pas. Ets en la penombra de la música i veus una petita fissura per on es divisa la llum que et pot salvar la nit. El soroll, la foscor i l'alcohol et protegeixen de la manca d'afinitat amb la bellesa de l'objectiu, tens una cuïrassa que repel la lletjor (hi ha una dita que ho resumeix i que suposo que pot usar de la mateixa manera en els dos sexes, tot i que jo no he estat mai dona però he llegit molt sobre el tema, que diu: no hay mujeres feas, sinó copas de menos.) L'acostament implica, en un moment o altre, i com deia al principi, un començament. Has d'entaular una conversa per tal de poder realitzar el fet de la nit. Si ets capaç d'arribar i lligar mes de tres paraules amb sentit i si, a més, la part contrària (contrària en tant que no ets tu sinó l'altra, no contrària en tant que està en contra teva, la qual cosa significaria que ja no cal perdre el temps en intentar-ho) està receptiva tens, segurament, molts punts guanyats. Potser et fas il·lusions i tot.
De cop... riu. I et fas enrere, hi ha riures que maten, si més no, possibilitats.

CALB

No ho recolzaran les estadístiques. Els negres tenen complexes amb els seus cabells. L'asseveració es funda en una pura i simple observació empírica. El camp de recerca és la NBA. Hi haurà qui podrà trobar incoherències i refutar les meves disquisicions. El nombre de negres a la lliga és molt gran, supera amb escreix la quantitat de blancs que hi juguen, però he pogut observar que, així com els blancs estan orgullosos dels seus pentinats, els negres tenen per costum acalbar-se. El rotlle afro no està de moda. Per cada jugador negre amb el cabell una mica llarg trobarem un centenar (eh, que els he contat), de negres pelats. Potser no tots pelats al zero, potser només a l'u, o al dos, però curt, curt. I els queda bé, als malparits...

IMAGINACIÓ

La foscor va caient al voltant, pertot. Un no silenci s'escampa a mida que la llum comença a fer acte de presència. Compra't un cotxe, ves al gimnàs, et muntem els mobles i comencen. De mica en mica t'adones que n'hi ha per tant, no es tant car, en vista de l'oferta. En pagues una i en veus quatre, com a mínim. Fa temps que trobo que els muntadors de trailers de pelis no s'hi esforcen massa.