per esforços que faci no deixaré de consumir-me en la inòpia sentimental.
he caminat pel perill i he caigut al pou i amb la punta dels dits he aconseguit aferrar-me al relleix de l'esperança però m'has arrancat els dits un per un.
he corregut amb la incertesa però m'ha guanyat totes les curses.
seré sempre el segon, com a màxim, en una galopada infernal.
i tot i això no em dono per vençut.
et guanyaré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada