divendres, 17 d’abril del 2009

DE TRONADA

de tot. He tingut la sensació de la rialla a la meva façana cutània. Revoltant la cadira amb la sotacama entumida, babejant pel masclet, remenant allò que perd el nom al capdavall de l'esquena. Però, i què m'importa? si el no ser ningú només serveix de consol per qui no vol.
Publicat per a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)