PERNICIÓS

Intentava escriure una cosa profunda sobre com canvia la personalitat d'un segons qui la miri i des de la distància que ho faci. Fa un moment no m'ho semblava, d'important, la distància, però m'adono que si que n'és. Des d'una punta del bar estant se sent un riure estrident i un pot arribar a pensar en la mort com a recurs fàcil (la pròpia o l'aliena). Segurament si fossis del mateix grup en que s'està generant l'estridència i la proximitat personal amb la persona estrident fos gran, no només no et causaria aquesta necessitat d'abolir la derogació de la pena de mort sinó que series part del motiu de la compra d'una arma per part d'altri... Aquesta proximitat sentimental, més que una altra, ens fa ser partíceps de la personalitat dels demés i, en conseqüència, esdevenir simpàtics, atractius, agradables, imbècils, inapropiats, a algú altre que no formi part del grup. Vés per on jo pensava que no em sortiria un reflexió i resulta que rajant rajant n'ha sortit una de la qual se'n pot estar més o menys content i més o menys d'acord, però una reflexió al cap i a la fi.
no?

AUTOMÀTIC

anem a provar l'escriptura automàtica a veure si surt alguna cosa positiva sense pensar que posem i si hi hauna coma o un punt o no. estic pensant que no sé si això que faig és un exercici d'escriptura o d'egolatria. sense saber ben bé que és puc assegurar que la meva persona esta més disposada a estar junta que sola, i sense cap altre fet per comentar a part que la malaltia cada any ens dona pel sac i que aquest nadal ha estat bastant una putamerda, tanco l'exercici patint per la bona acollida que pugui tenir.

NOSTALGIA

Veig, entre certa boira de record, el trajecte de l'escola a casa de la mà de la mare. Vagament em ve al cap la porta de ferro pintada de verd i una munió de pares i mares amb paquets de paper de plata a les mans. Tots pendents del tret de sortida que s'esdevindrà en obrir-se el portó del castell del saber. Manoples, anorak, entrepà, finsdemas frenètics i cap a casa, de la mà de la mare. Un tros amb el Santi, o el Pedro, o..., però sempre de la mà de la mare.
Ser al costat de la gent, fer el camí de casa al col.legi amb els amics però molt millor fer el camí de tornada jugant, corrent, cridant... Fa, ja, un temps que no ho practico, però em sembla veure-ho quan passo la mirada per les portes d'altres escoles. Em sembla. Últimament només veig 4x4 que colapsen carrers impunement a la cara dels municipals i amb malababisme. Fent el pas cap a la feina, conduint, passant per davant una escola (passant si et deixen i no t'esbronquen) volent aparcar... quina utopia. On hi hagi un pare o una mare anant a buscar el seu infant, que s'anu.li la legalitat vigent. 15ous

TRAÏCIONS

Sincerament, no ho sé. Hi ha alguna cosa que ens transtorna la llengua. Estem avesats a bandejar allò que ens és propi pensant que el foranisme millora les nostres relacions socials. Ens trobem amb handicaps que impedeixen el feedback, potser per manca de feeling, amb el llenguatge i allò cool. Hi ha un munt de gent marxa de weekend a fer trecking i snorkeling.
I no, no estic en contra del neologismes, però entre poc massa, no? empowerment v.g.
Ens quedarem sense, ara, això si, amb la senyera al front.


ps: però com mola l'anglès mal usat, no? you go well, cherrier...
per cert... clown fa una ràbia de collons, no?

ENTRETEMPS

Que consti que vaig avisar. Vull parlar de la tardor, però, i que vagi per davant, no en ella mateixa si no de la relació gent/tardor. Començo a estar cansat de la falsa nostàlgia que envolta el present. No és veritat que ja no hi hagi tardor o primavera, no és veritat que quan érem petits feia més fred i no és veritat que abans tot fós més guay. Hi ha tardor. Si a mitjans de setembre estem vivint a 24ºC i a mitjans d'octubre estem a 18-20ºC, hi ha tardor. Em fa certa gràcia la gent que diu, si fa calor, que l'estiu no acaba i a la que fa una ventada i cauen uns 6ºC les temperatures que ja ha arribat l'hivern. Ara que ha canviat una mica la temperatura es comença a dir que si que fa fred i que si ja és Hivern... espereu a mitjans de gener que direu que estem a la Sibèria, MCD (me cagun déu, vol dir). La tardor i la primavera són èpoques d'impàs,d'entretemps, com les rebequetes, que precisament es duen en aquestes èpoques, perquè serà?
L'altre tema que em treu bastant de polleguera és "l'abans si qeu feia fred per tots sants" i una polla. El que passa és que abans ens abrigaven les mares i els pares i no pas nosaltres i semblàvem ninots de Michelin. De la mateixa manera, durant la postguerra tampoc crec qeu fés molt més fred que ara, el problema és que no tenien amb què abrigar-se, estava la penya més mal alimentada i per tant tenia més fred. No?

ÉLDELBAR HIJO DE ÉLDELGRA

Miserables clienteles, antigues companyies, agradables relacions, considerables calories, sensacions contradictòries. Feia dies que no fracassava estrepitosament un cap de setmana com ho va fer el passat, salvant, per uns més que per altres, la festa celebrada en honor al fruit sec de tardor, i no, no és la nou. Hi ha moments que sembla que res no acaba d'anar enlloc i no és que ho passis malament, sinó que no té raó de ser, gaudeixes el moment, per què el gaudeixes, però un cop fas balanç, veus que la cosa hauria d'haver naufragat abans de botar el vaixell.
I ara vull parlar de la tardor, però serà un altre post.

SERÀ L'ATUR

La inactivitat comporta inactivitat. Deixant de banda coses de cine, ara portava un temps sense publicar i això es deu a que no tinc res a fer i en conseqüència no em passa massa res i per tant no em vénen idees innovadores per relatar. No crec que sigui una cosa només meva, o si, però la cosa és que sembla que la gent que esta parada cau en una apatia vital que li impedeix generar activitat. Amb tot trobo que, i m'agradaria que s'entengués, sempre trobes coses a fer. No em refereixo al tòpic, al "home sempre pots anar a verue expos al MACBA" o merdes d'aquestes, sinó a aquelles cosetes que "uff, ja les faré més endevant", doncs ja estem endevant. I ja n'hem fetes. Ara bé, ho canvio per un horari.