Ja ha acabat tot, diuen. Hi ha qui, melodramàticament, diu que la gent ja no es torna a estimar fins el desembre que ve, jo no seré d'aquests. No crec que s'hagi estimat fins ara. El paripé del nadal sobrepassa els límits d'allò dessitjable.
I al cap i a la fi perque? per poder anar de rebaixes. És espectacular, entenguin l'expressió, veure la munió de caps que es mouen amb un cert sentit caòtic dins les botigues, ara i adés, d'una caixa a una altra, d'un penjarobes a un altre i sabent perfectament on és tot. La típica metafora del formiguer humà em sembla que es torna més i més veritat a mida que s'acosta el dia 8 de gener (felicitats gemma).
I jo sense poder fer un cafè.
s
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si el Nadal ja fa anys que no em convenç, crec que les Rebaixes fa decades que no em diuen res. No m'agrada ser un ovella, ni al desembre, ni al gener, ni mai!!! Un cop més estic d'acord en tu, espero el següent a veure si per fi diferim en idees i pensaments.
ResponElimina