DE TRONADA

de tot. He tingut la sensació de la rialla a la meva façana cutània. Revoltant la cadira amb la sotacama entumida, babejant pel masclet, remenant allò que perd el nom al capdavall de l'esquena. Però, i què m'importa? si el no ser ningú només serveix de consol per qui no vol.

J i M

Avui per tu, no per tu, sinío per tu i tu.
Sense tu i tu i tu no seria jo i jo (si, sembla una etzaguieada mental, però té un fons). De fa temps que t'estimo a tu i a tu i no sé si us ho havia dit explícitament. No sé si cal, tampoc, però per si de cas ho deixo escrit.
I aquest post s'entén. no té una intenció amagada. Us estimo i prou.

Sempitern.

Vòmits de mel em vénen a la boca a fi de fer més dolç el mal tràngol de ser-hi i no clamar-ho a tort i a dret. Foragitar el foc que corrou els interiors seria senzill si la tramostera fos curulla, però sembla que la ràfega de trets dels darrers dies l'ha deixada foradada i l'aigua s'escola avall avall, dins el bàratre de sentiments. Tant de bo servís el dissolvent universal per fer córrer enjús tot allò que no m'atreveixo a fer, a dir, a tocar, a tu, mes, la paüra al refús obliga a la vida entre trinxeres emocionals. Segueixo reptant per assolir una estona de sol on restar quiet i deixar que m'escalfi la sang, que m'escalfi la boca i, per casualitat, manllevar un bes i llançar un esgarip amb força suficient com per aclarir els núvols que pesen sobre meu.

LA TIRANIA

per esforços que faci no deixaré de consumir-me en la inòpia sentimental.
he caminat pel perill i he caigut al pou i amb la punta dels dits he aconseguit aferrar-me al relleix de l'esperança però m'has arrancat els dits un per un.
he corregut amb la incertesa però m'ha guanyat totes les curses.
seré sempre el segon, com a màxim, en una galopada infernal.
i tot i això no em dono per vençut.
et guanyaré

LA TACA

Com un raig de llum que enamora
Agafa'm la mà i deixa'm seguir-te;
Teixim, de rosa, un món de móns
Enrera queda allò que fou, allò férem.
Riurem per sempre un amb l'altre
I tu amb ell, allà, hilaran-te de tot
Neguit de soledat que roman en mi.
Aniré carena avall, llàgrima avall.


per la Ca.

ENLLÀ

giro el cap i tot és buit. allà on n'hi havia no n'hi ha. no sé si hi ha res q ho omplirà, però de moment el forat que s'ha esdevingut al meu voltant no te llista d'espera.

deu ser el món

Com una llosa. I total no sé perquè. et lleves i veus q si, q sembla que et falti alguna cosa que, de fet, mai no has tingut. Un premi que et podria tocar si juguessis però no jugues, tu. Una experiència que podries sentir si hi anessis, però ni hi vas, tu. Una set que et podries treure si beguessis, però no beus, soca de tu. I despres et preguntes el perquè que no et surti tot dret. cony!! perquè vas de tort i no te n'adones!! Que no veus que ser bò no és bò? el malparidisme triomfa i tu allà com un estaquirot fent cosetes per tal que la resta de gent tingui un dia millor i passin de tu, i no hi pensis en que has pogut fer malament perquè a ningú li importa, només importen ells, no tu.
prova la prova. fes coses i espera agraïments, ja m'ho diras.