I amb la gana que hi ha! Hi ha qui diu que es pot si es vol i jo dic no. No depèn de si es vol o no, sinó de qui vol, i, sobretot, de qui no vol. I amb tot, content, tu, sembla... Està clar que la pèrdua d'allò que mai no has tingut no pot provocar un dolor etern, és més, potser ni tant sols real, però aquesta ficció dolorosa pot arribar a amarguejar la dolçor de la companyia. I això no pot ser. Si només pensar ja costa, imagina pensar en coses...
Un dia parlarem de l'amort...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Parlem-ne doncs, estic a la güait!
ResponEliminaUn petó
Hola Sergi,
ResponEliminaencantat de saludar-te i descobrir el teu bloc. Escriu un email a philmusical@gmail.com
merci!
iep sergi!
ResponEliminaaki la ime!ja tens una nova seguidora (kin exit aket nano jejeje)
akest ultim text m'ha fet pensar k flipes,nose si n'he extret mases conclusions,pro ma fet donarli al coco.. de fet una conclusio si, pro res que no diguis: pensar costa!i cansa, així que men vaig a dormir!
areveure!