Serem sempre sabedors seguint sense separar-nos, simplement sortejant sotracs. Si sabem ser senzills solament sentint sabors sometrem setges seculars. Simultàniament sinfònies sonaran. Soroll, silenci, sincrònics. Samplejarem simpaties situant sanefes sobre somnis sinuosos.
senyors, senyores...
s
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"Voilà! In view, a humble vaudevillian veteran, cast vicariously as both victim and villain by the vicissitudes of Fate. (...) Verily, this vichyssoise of verbiage veers most verbose so let me simply add that it’s my very good honor to meet you and you may call me V."
ResponEliminaaliteració, li diuen.
:*!
p.s.: Sergi, moles molt!