Esmorzar de diumenge amb el diari a punt. I esperar i esperar per gaudir de companyia que arribar impuntual però fidel. I cap amunt, cap a la ciutat de la plaga de les mosques a veure com es perd el néctar de la flora per tal de fer fruir el populatxu de la bellesa visual i plàstica i oir la constant barcelonina "que maco" i "Ohhhhh". I no n'hi havia per tant, n'hem viscut de millors. Iep!! i torna i curra, saps? i, macagunlaputa, empata! desafecció amb la vida i els plans a pendre pel sac i, de recop, un nou pla. Lladres i poetes sense feina i, tot i passar-ho bé, la sensació de nit perduda que vam arrossegar.
I ahir CREA. un si és no és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els teus escrits críptics, misteriosos, complicats i enrebassats no els entén ningú.
ResponEliminaA mi, m'agraden.
De vegades.
I de vegades no.
3 24.
Bona nit.
P.D: Una cosa mateix que...