No me'n sé avenir. Hi ha moments que milloren la vida i no per què t'hi juguis res, només pel simple fet que es genera una alegria col.letiva general que no hi ha manera de ser explicada verbalment. En aquells moments planyo sobremanera la gent no sap, pot, vol, entén, que el fet que estiguin sobrevalorats no enfosqueix el fet que sigui un sentiment, allò que remouen.
D'altra banda quin futiment d'emocions, quin futiment de nens i nenes neixeran d'aqui a nou mesos, i quin futiment de ganes d'abraçar i fer petons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
visca el barça?
ResponEliminahola sergi :)