dimarts, 30 de juny de 2009

ALA, A CASCARLA!!

I és d'enveja que ho dic... una colega va dir: "a sobre que us aneu a pegar la vida padre a les vacances encara us fem els regals nosaltres" i jo afegeixo, i quedem tristos tots... doncs som idiotes.
Els que marxen van a fer el viatge de la seva vida (de moment, per tant, contents, i els que ens quedem, si en som amics, hauríem de ser els més feliços per tal com fer feliç fa feliç... o sigui que demà no vull veure ni una llàgrima. Seran tres mesos ens que els uns estarem pensant "que cabrons" i els altres estaran pensant "u bé que su deuen estar passant".
i no és macu això?

dimarts, 23 de juny de 2009

tu no i tu si...

Tu si perquè parles en vernàcula, però tu no que no em ve de gust sentir el parlar de fora. Tu si perquè defenses els meus colors, tu no que en defenses uns que no comparteixo. Tu si perquè estas integrat, tu no que encara menges torrijas. Tu si perquè vens de fora però tu no perquè vens del costat. Tu si i tu no, tu si perquè t'estimo i tu no perquè t'odio... i odiar és pitjor que la negació de la llibertat d'expressió, és negar la llibertat de pensament, i això és un feixisme.
i no ho dic per tu.

dijous, 11 de juny de 2009

TANTA ROBA PER RENTAR I TANT POC SABÓ I TANT NETA QUE LA VOLEN

No tinc res a veure
amb aquelles persones
que passen per bones
però només volen
les coses que molen
sense tenir en compte
que l'amic importa.

Ja no vull més penes,
nefastes, sinceres;
vull sentir el somriure,
les ganes de viure
sortint dels teus llavis
no ens cal el cannabis.
Em puja la mosca
darrera l'orella,
quan em roba, la fosca,
la fruita vermella
que guardes segura
fins la sepultura
o només pels altres,
mai no hi ha un nosaltres,
i a més sense falta
et mostres tant alta
que tansols t'hi arriba
qui passa la criba,
i jo me n'alegro
ja que semblo mig lerdo
si perdo el cul
seguint com un mul
que l'amo maltracta
però que m'afarta
i em deixa dormir
i no recordo l'ahir
en que rebia les cleques
i les carícies més queques.

I poso un cartell
davant el cervell
"abocador clausurat"
i dic amb desgrat:
"les olles al gat".

dijous, 4 de juny de 2009

...

Un rumor s'escola com l'aigua de pluja vers el clavegueram, imparable, indomable. La profunditat en la que cau esdevé infinita i recuperar la veritat resulta tant difícil com remuntar l'aigua escolada. Un va dir un dia que els rumors són com un càncer en estat avançat, pots intentar fer-hi quimioteràpia, però només un baix percentatge se salva... D'altra banda hi ha rumors que molen, sobretot si no n'ets la víctima