dijous, 20 de gener de 2011

SOBRE

L'home que passeja tranquil·lament el gos, anant a buscar el pa, comprant el diari, portant mig kilo de tomàquet a casa sa mare que s'ha trencat el maluc en una caiguda tonta intentant baixar una olla gran per fer caldo, pensa que un dia com aquest és poc espatllable.
Fa el seu camí habitual, surt, gira a la dreta, tot recte fins el pipican, tomba a l'esquerra, entra al forn, una de mig i un llonguet, gràcies Sònia, trenca a la dreta, el periódico, com sempre, i altre cop a l'esquerra, Pep! posa'm mig kilo de tomàquet de Montserrat que ma mare s'ha trencat el maluc. La conversa s'allarga el que és normal, l'explicació habitual de l'accident i fora, tampoc no són amics. S'atura a fer un cafè amb llet i una ensaïmada. En un temps en que tothom menja o bé croissants o bé dònuts, és curiós veure algú menjant una ensaïmada, encara, amb el sucre glas caient per les comissures i embrutant la camisa llustrosa. Surt del bar i s'encamina cap a casa la mare, el trajecte també és l'habitual, sortir, esquerra, recte, girar, passar sota el pont, mirar amunt per veure si cau algú, que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?

dilluns, 17 de gener de 2011

CAU

Ell, que sap que mor avui, es lleva, es dutxa, es vesteix i marxa. Camina tranquil·lament, creua el carrer, compra el diari. Se sent bé de si mateix. No es preocupa del futur de la seva família, té una assegurança; Sexar pollets l'ha fet ser un bon observador. Una oferta que passava desapercebuda pel gran consumidor, però que ell, avesat a llegir lletres petites i parar atenció a les insignificàncies ho va veure de seguida. Va ser entrar per la porta de la companyia i tot foren reverències i agraïments. Li van intentar entaforar un paper comú, però ell es va entossudir en una assegurança concreta.
Ara arriba a lloc. Ja està, ja hi és. Puja i cau. El suïcidi es va consumint. El terra s'apropa, tot va bé! Tot? no! que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?

dissabte, 1 de gener de 2011

MIRA!

Escolta, imbécil, si vas al cine i vols xerrar amb la teva parella em sembla perfecte, però fes-ho de tal manera que jo no senti la merda de parides que li dius ja que ni m'importen ni, crec, són interessants. Si us faig callar una vegada i no ho feu i aguanto pacientment una altra mitja hora escoltant els vostres comentaris estúpids i us torno a fer callar, com tens els sants collons de dir-me que t'estic inflant els ous? jo? a tu? fill de la gran puta! i a sobre pretens que em disculpi amb la cridanera de la teva xicota? "si a sobre estic afònica" té els sants collons de dir! sóc jo el que ha d'aprendre a anar al cine amb més gent? potser, però tu has d'aprendre a respectar el meu silenci. Mira, t'ho dic fàcil, ets subnormal. I no em refereixo a deficient mental, em refereixo a l'estàndar de normalitat, tu ets per sota.
Ah! i ja no dic res de passar-se tossint tota la puta peli. Si tens tos no vinguis a putejar la peli dels demés.