dimarts, 22 de setembre de 2009

MAPA DE LOS RONQUIDOS DE TOKYO

Us heu fixat que tenim el cul arrodonit? He pensat que segurament, deixant de banda que el cercle és la figura perfecta i a raó d'això ens agrada mirar-los (els culs, no els cercles), és per tenir certa comoditat a l'hora de seure. Descobreixo, astorat, sortint del cinema que hi ha gent que creu que la seva forma ideal és el cuadrat, el rectangle, el trapezi o vés a saber quina altra forma amb vértex. No vull parlar del nivell de suporiferació del film perquè trobo que seria redundar en la idiosincràcia de la pròpia directora. El ritme trepidant dels esdeveniments, l'argument, amb aquella originalitat, el magnífic doblatje de l'actor català, l'apassionant dinamisme dels diàlegs i la idoneitat de totes i cadascuna de les escenes, fan d'aquesta obra un objecte d'obligat coneixement. Espero que entengueu el que vull dir. Si no em vaig aburrir més mirant la peli és perquè vaig poder-ne fer broma mentre m'adormia...

divendres, 11 de setembre de 2009

SENSE INTERRUPCIONS

Amb mal de cap no es pot escriure. Serà la son. Serà l'alcohol. Serà que tinc ganes. Serà que al cap hi tinc coses que no sé, o potser... o potser serà que hi ha gent que, gràcies als déus, té tot el temps del món i no pensa que els demés en tenim menys i no té en compte que a vegades per dir-ho tot només cal una paraula. Que saber si la pujada és molt dura o si la fulla del quart arbre començant el camí té un color diferent a la resta de les de la seva mateixa copa potser, potser, no cal. Jo, personalment, en tinc prou en saber que tot va bé, que la vida et somriu, que la teva amiga n'és molt, d'amiga. De fet ho prefereixo, prefereixo saber de tu que no pas que fas. Si, sé que estàs content, però no sé perquè. Perquè has vist el que necessitaves, perquè has trobat el que buscaves? Ens hauries de parlar de tu.

dimecres, 2 de setembre de 2009

de pacái

el fet és que havia de fer un post d'aquells enrebassats que només entendria certa gent per tal com vam fer el viatge junts aquest estiu. Després, pensant, no massa que acabem de posar-nos-hi i ens podríem fer mal, he decidti que faria un post amb les frases mítiques de l'esmentat viatge i després, si tot va bé, un relat incorporant-les.
per tant:
Fase 1:
"ens han robat el gos!" (Maria, no tenim gos)
"pasajera Vivianne Fàbregas, pasajera Vivianne Fàbregas, hay un problema con su equipaje" (una bombona de gas, ni més ni menys)
"É una shica con el hocico mu tieso" (va dir la yaya referint-se a la seva filla...)
"A que no zabe a quien mencotrau? a la hijaputa la marqueza, la italiana, allí con la nariz azín, pazeando ló perro" (el hermanísimo)
"En ezte pueblo eztan tós mu ardíos" (la filosofia de postguerra)
"hi ha molta diferencia entre el sol i la sombra, no?" (digué l'albert en un atac de sinceritat...)
"posaré una botiga de pintura blanca i em faré ric" (tot mirant los pueblos blancos)
"aquí fa més calor, però és més suportable, perquè és més seca, allà fa xafogor i és insoportable" (aquesta frase no té puta gràcia, i de fet té més raó que un sant, ara bé amb un cop a la setmana, sentir-la, crec que és suficient, maria)
"vull fer-me un piercieng, ja!" (ok vivi, et vam sentir a la primera!)
"lo más malo de esta vida és la familia" (quanta razón, yaya, si no pregunten a los Corleone)
"jo, per mi, escriure és dibuixar" (si claro Albert, i per mi un cotxe és un gos, no te jode!)
"aquí, o son disminuidos o trabajan alquilando coches!!" (gran aportació al món de la ciència mèdica, els llogadors de cotxes de la provincia de càdiz)
"molt bé maria, estas aprenent a fer servir les teves "llaves de mujer" (llaves? pa abrir lo qualo? armas nena armas!!)
"em fas un fi?" (?????? viiiivi!!)
"és cansat aprendre a parlar" ( maria, 20 anys)
"la mare que em va parir! aaai, encara no he trucat la mare" (que em va parir! aaai, encara no he trucat la mare, que em va parir!.... sine die)
"no dan un zapato al agua" (claro, los pobres pescadores no tienen por que sacar-los con sus canyas...)
"A VER SI GRITAS TANTO CON MI POLLA EN TU BOCA" (olé albert por tus cojones i tu estrategia, allunyanr-se de la tenda pq no ens reconeguessin)
"em sobta que la gent no vagi amb les tetes a l'aire" (vivi, a tots ens agradaria molt més la platja si això anés així...)


i de moment això és tot..
pa más anectdotas... los monologos del buenafuente...
s