dijous, 11 de juny del 2009

TANTA ROBA PER RENTAR I TANT POC SABÓ I TANT NETA QUE LA VOLEN

No tinc res a veure
amb aquelles persones
que passen per bones
però només volen
les coses que molen
sense tenir en compte
que l'amic importa.

Ja no vull més penes,
nefastes, sinceres;
vull sentir el somriure,
les ganes de viure
sortint dels teus llavis
no ens cal el cannabis.
Em puja la mosca
darrera l'orella,
quan em roba, la fosca,
la fruita vermella
que guardes segura
fins la sepultura
o només pels altres,
mai no hi ha un nosaltres,
i a més sense falta
et mostres tant alta
que tansols t'hi arriba
qui passa la criba,
i jo me n'alegro
ja que semblo mig lerdo
si perdo el cul
seguint com un mul
que l'amo maltracta
però que m'afarta
i em deixa dormir
i no recordo l'ahir
en que rebia les cleques
i les carícies més queques.

I poso un cartell
davant el cervell
"abocador clausurat"
i dic amb desgrat:
"les olles al gat".

5 comentaris:

  1. carai, carai, ara sí que m'has sorprès,vailet :)
    NaLia Mandalay

    ResponElimina
  2. potser si que no calen fotos
    seninonino

    ResponElimina
  3. Òndia, un Sergi! Jo he votat que no s'entén res, entre d'altres, però que no s'entengui res mola.
    Quan et donen les coses massa mastegades, o no tenen gràcia per si soles o no té gràcia creure-les.
    Salut desde filosofia!

    ResponElimina
  4. que bona sergi!!!!
    mooooooooolt bona!

    ResponElimina
  5. passejant pel teu bloc m'he trobat aquestes ralles ... sense paraules!
    t'envejo (sanament) per poder escriure el que escrius i com ho escrius, jo dubto que pugui i sapiga fer-ho mai!

    ResponElimina