I NO SÉ PERQUÈ...

Porto dies sense el que cal per poder transportar a la xarxa allò que em passa pel cap. He vist coses que podrien esdevenir carn de blog. He viscut moments de mésenllànisme que, potser, tindrien un lloc d'honor en aquest forat de la xarxa (com volent dir...). Però no. És possible que algú arribi a preguntar-se el perquè. No ho feu, teniu possibilitats de trobar respostes. I això sempre suposa un problema. Hi ha qui creu que trobar respostes soluciona les preguntes mes no veu que una solució sempre aboca a un altre problema. Som com som i mai no estem contents amb el que tenim. Segurament l'ésser humà ha evolucionat per dues característiques bàsiques de la seva existència, a saber: la mandra i el rondirairisme (hi ha gent culta que li diu inconformitat, vès). La mandra, trobo, és òbvia. Que em fa mandra ajupir-me per fregar el terra... el pal de fregona (per cert l'invent espanyol més conegut al món, així van... nosaltres el submarinu i ells el pal de fregar...), que em fa pal aixecar-me a canviar el canal de la tele... pos ala, el mandu a distància (tothom sap que es diu comandament, però que jo sàpiga es diu mandu, de sempre), que com pot ser que el mamut pesi tant que no es pugui arrossegar... vinga nanus inventem la roda!! i així.
Pel que fa al rondinairisme sembla més complicat però al cap i a la fi vé a ser el mateix. Ho resumiré en una frase. Si ho tinguéssim tot, ens queixaríem de no poder-nos queixar.
i em sembla que ja està