dimarts, 3 de novembre de 2009

ÉLDELBAR HIJO DE ÉLDELGRA

Miserables clienteles, antigues companyies, agradables relacions, considerables calories, sensacions contradictòries. Feia dies que no fracassava estrepitosament un cap de setmana com ho va fer el passat, salvant, per uns més que per altres, la festa celebrada en honor al fruit sec de tardor, i no, no és la nou. Hi ha moments que sembla que res no acaba d'anar enlloc i no és que ho passis malament, sinó que no té raó de ser, gaudeixes el moment, per què el gaudeixes, però un cop fas balanç, veus que la cosa hauria d'haver naufragat abans de botar el vaixell.
I ara vull parlar de la tardor, però serà un altre post.

1 comentari: