diumenge, 27 de juny del 2010

TAPA

Vagi per davant, rotundament, que ni em molesta ni m'altera ni canvia la meva percepció del món. Tot sovint sento frases com "no vull veure ni una gota" i "eh! que jo m'hi assec, aquí!". Tenen raó, no és acceptable que es quedin gotes a la tapa, no és acceptable. I és veritat, a mi m'ha passat, es sumament desagradable asseure't a desmenjar i notar alguna cosa mullada al sotacuixa. La qüestió que plantejo és perquè jo? Quina llei, humana o divina, diu que he de ser jo qui baixi la tapa? És ben senzill. El mateix em costa a mi obligar-la a seguir les lleis de la gravetat com, a qualsevol altra, a fer-les-hi desafiar. La puc pujar quan arribo a l'excusat, moments abans de l'acte mingitori, però, i tu? a tu no et costa el mateix deixar-la pujada quan acabes?

4 comentaris:

  1. jjjJJAJAJ! Aquest també m'ha agradat, sergi!

    ResponElimina
  2. això si que és filosofia quotidiana

    ResponElimina
  3. en el sentit en el qual parlava em referia, precisament, a la històrica (i encara vigent) delimitació territorial. A efectes del que parlo -legalitat i realitat pràctica- té sentit parlar del territori, no?

    quin país s'autodefineix en plural? n'hi ha pocs...

    ResponElimina