dissabte, 25 de setembre de 2010

SÍNDORME

Fa temps que tinc abandonat el blog. No per res, no per falta de temes que omplen escrots, no per falta de temps, un dia treballo i un dia no, i sobretot no per falta d'intents. No han fructificat, normalment, però no acabava de ser ni un tant percent petit d'allò que és acceptable publicar. M'he llevat inspirat, o això espero. Ja m'ho direu, sinó. La cosa és que, com molta gent, suposo, no he tingut vacances aquest estiu i per tant he treballat, com és habitual, amb la ràdio posada i he tornat a caure en una cosa que em passa sovint pel cap. La gent és gilipolles. Tinc els ous plens que la gent no maduri o no sàpiga afrontar la realitat o sigui tant manta per fer-ho o busqui un puta excusa de merda per dir que està millor de vacances que no pas currant. Què polles significa que la gent té síndrome postvacacional? només vol dir que em fa mandra tornar a currar amb lo bé que estava jo a Portbou. Doncs clar, com tot quisqui. "és que he tornat de vacances i em sento com qeu no estic al cent percent" doncs et fots. A veure si no és normal l'enyorament de no fer res? només faltaria. Però d'aquí a crear-ne un síndorme... s'han de tenir collons!

3 comentaris:

  1. Hi ha qui es passa tres mesos desitjant que les vacances no s'haguessin acabat mai i en canvi hi ha qui es passa tres mesos desitjant que les vacances "forçades" s'acabin d'una puta vegada.
    És ben bé que mai plou a gust de tothom ... però que seria de la vida si tots actuéssim sempre de la mateixa manera davant de les situacions de la vida quotidiana?¿?? Quin avorriment!!! Som iguals perquè som diferents!!!

    ResponElimina
  2. estic totalment dacord!
    però em sembla que ens hem d'anar acostumant a tot tipus de sindrogilipollismes.
    Jo ja m'estic acostumant...és trist, però amb aquetts mon necessitat de posar nom a les coses, d'etiquetar, enumerar, codificar, ordenar, encasillar, vigilar, filmar, controlar, multar, identificar, clasificar, trergiversar,....ufff la gent s'està acostumant a no pensar i no assumir els seus propis canvis d'humor, els propis canvis de la vida com unes simples vancances que et trenquen el ritme. Un simple canvi de ritme.... pitjor per ells!

    ResponElimina
  3. El que passa és la societat primermundista cada cop és més manta i més cutre i més merdosa. Vés a dir-los als nens que treballen en fàbriques als països del tercer món que tens síndrome postvacacional... Els faràs una llàstima!!!

    ResponElimina