dijous, 20 de gener de 2011

SOBRE

L'home que passeja tranquil·lament el gos, anant a buscar el pa, comprant el diari, portant mig kilo de tomàquet a casa sa mare que s'ha trencat el maluc en una caiguda tonta intentant baixar una olla gran per fer caldo, pensa que un dia com aquest és poc espatllable.
Fa el seu camí habitual, surt, gira a la dreta, tot recte fins el pipican, tomba a l'esquerra, entra al forn, una de mig i un llonguet, gràcies Sònia, trenca a la dreta, el periódico, com sempre, i altre cop a l'esquerra, Pep! posa'm mig kilo de tomàquet de Montserrat que ma mare s'ha trencat el maluc. La conversa s'allarga el que és normal, l'explicació habitual de l'accident i fora, tampoc no són amics. S'atura a fer un cafè amb llet i una ensaïmada. En un temps en que tothom menja o bé croissants o bé dònuts, és curiós veure algú menjant una ensaïmada, encara, amb el sucre glas caient per les comissures i embrutant la camisa llustrosa. Surt del bar i s'encamina cap a casa la mare, el trajecte també és l'habitual, sortir, esquerra, recte, girar, passar sota el pont, mirar amunt per veure si cau algú, que fa aquest tio? Vols fotre el camp de sota meu?

3 comentaris: