dilluns, 18 de juliol del 2011

MANDRISME

Fa una eternitat que no tinc res a dir, bé, de fet, que tinc mandrisme de fer posts. Tenir coses a dir o no acostuma a ser poc imporant, cal dir-les. Perquè, et podries arribar a preguntar; senzillament perquè no ets tu qui ha de valorar si el que dius és important o no, sinó el teu lector, esporàdic o assidu, qui té el poder de valorar la teva petita incursió al món de la microliteratura. O de la merda escrita.

3 comentaris:

  1. Microliteratura, merda escrita, teclejar tifes ortogràfiques: tot vindria a ser el mateix si el resultat obtingut és dir allò que vols dir, però dir-ho! :-)

    ResponElimina
  2. jo penso que el valor no ha de ser la importància sinó la rellevància

    ara aquest pensament no resolt la dicotomia de qui té el power de decidir

    en tot cas és un comentari de merda

    p.d: però l'he fet.....com un voler dir..si escrius jo et llegiré i te l'hauria de suar si ho considero important o no i me la sua si tu ho consideres important o no...de fet, aquest post teu el podria etiquetar com una filosofada post-moderna (en el mal sentit) i crec que a tu això no et cal...cullons!

    ResponElimina
  3. lo bò, o no, del cas és que ser escriptura quasi automàtica i que realment me la suda tot el qeu hi dic. Va ser més una palla mental que una reflexió sincera.
    I realment penso que el que és important és dir les coses, qui les escolta en pot pensar el qeu vulgui, com jo ho faig de les converses alienes que em semblen carregades de gilipollades.
    s
    ps:Això no treu que m'agradi que em llegeixin,

    ResponElimina