dissabte, 17 de setembre de 2011

DUBITATIU

Estic entre dos moments. Es podria fer una llarga prosa poètica sobre la distància entre les dues idees que em ronden, però no, no serà així. Serà una mica més senzill. Ho diré i prou. He començat una feina nova, una feina que sembla que uneix les meves dues vessants. Sóc cuiner d'un CEIP, si, allò que abans en dèiem escoles, saps? Doncs això, en sóc el cuiner. Pel que sembla, de moment, de cua d'ull, amb la distància característica dels primers dies de feina, la cosa funciona bastant bé. L'equip, tant el del meu voltant més immediat com el docent, fa molt bona pinta, d'aquí a quatre dies fem un equip de futbol i juguem a la lliga interescolar els dilluns al vespre. Bé, tampoc és això, però temps al temps. La canalla que m'envolta em sorprèn dia rere dia per la bona predisposició a portar-se bé amb mi. Jo molo, clar, i tot ajuda. La segona cosa vindria a ser: perquè la gent no diu realment el que vol i has de fer uns esforços titànics per endevinar les seves intencions? i no, no parlo de follar, avui no. Parlo de les ganes de fer una cosa i com, de cop i volta, s'esvaeixen i romanen en un "si de cas" lleuger.

3 comentaris:

  1. Matís: ja no es diu CEIP, torna a dir-se escola...ja veus, renovar-se o morir...

    ResponElimina
  2. gràcies; potser hauríem de començar a pensar en canviar la pintura de benvinguda, no, si, aquella que posa "CEIP VILAMAGORE" :P

    ResponElimina
  3. Doncs si...se li haurà de dir al conserge de l'escola...últimament se li dóna molt bé esborrar escrits desafortunats de la paret...

    ResponElimina