divendres, 11 de setembre de 2009

SENSE INTERRUPCIONS

Amb mal de cap no es pot escriure. Serà la son. Serà l'alcohol. Serà que tinc ganes. Serà que al cap hi tinc coses que no sé, o potser... o potser serà que hi ha gent que, gràcies als déus, té tot el temps del món i no pensa que els demés en tenim menys i no té en compte que a vegades per dir-ho tot només cal una paraula. Que saber si la pujada és molt dura o si la fulla del quart arbre començant el camí té un color diferent a la resta de les de la seva mateixa copa potser, potser, no cal. Jo, personalment, en tinc prou en saber que tot va bé, que la vida et somriu, que la teva amiga n'és molt, d'amiga. De fet ho prefereixo, prefereixo saber de tu que no pas que fas. Si, sé que estàs content, però no sé perquè. Perquè has vist el que necessitaves, perquè has trobat el que buscaves? Ens hauries de parlar de tu.

2 comentaris:

  1. Serà (és) el que té la festa major, no? Ressaca, conclusions post i moooolta son!
    Algun dia parlaré de mi, no et preocupis!

    ResponElimina
  2. oído cocina... però això no ho he de dir pas jo! tranki, que quan piri sabràs de mi! m'encanta el teu blog!

    ResponElimina