dimarts, 22 de setembre del 2009

MAPA DE LOS RONQUIDOS DE TOKYO

Us heu fixat que tenim el cul arrodonit? He pensat que segurament, deixant de banda que el cercle és la figura perfecta i a raó d'això ens agrada mirar-los (els culs, no els cercles), és per tenir certa comoditat a l'hora de seure. Descobreixo, astorat, sortint del cinema que hi ha gent que creu que la seva forma ideal és el cuadrat, el rectangle, el trapezi o vés a saber quina altra forma amb vértex. No vull parlar del nivell de suporiferació del film perquè trobo que seria redundar en la idiosincràcia de la pròpia directora. El ritme trepidant dels esdeveniments, l'argument, amb aquella originalitat, el magnífic doblatje de l'actor català, l'apassionant dinamisme dels diàlegs i la idoneitat de totes i cadascuna de les escenes, fan d'aquesta obra un objecte d'obligat coneixement. Espero que entengueu el que vull dir. Si no em vaig aburrir més mirant la peli és perquè vaig poder-ne fer broma mentre m'adormia...

4 comentaris:

  1. jo em quedo amb tokyo. Quan em facin fora del curru montaré una agència de viatges que visitarà cada una de les localitzacions de la peli

    s.

    ResponElimina
  2. Jo no l'he vist pero ja m'han comentat el mateix un parell de vegades!!!

    ResponElimina
  3. Hola Sergi, sóc l'Anònima. I saps de sobres que no estic d'acord amb tu!

    :)

    Fins avui o demà, espero.

    ResponElimina